Temporada 2015/2016
  • La plaza del Diamante

    Amb Lolita Flores
  • La plaza del Diamante

    Amb Lolita Flores

La plaza del Diamante

del 4 al 29 de maig de 2016
AUTORA: Mercè Rodoreda
DIRECCIÓ: Joan Ollé
Sinopsi

La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, es desenvolupa durant els anys de la postguerra. Explica la història de Natàlia "La Colometa" una noia que se sent perduda al món. Òrfena de mare, veurà patir i morir als seus éssers estimats, passarà fam i misèria i moltes vegades es veurà incapaç de tirar endavant als seus fills. Lolita Flores interpreta, amb la seva característica força dalt dels escenaris, un monòleg interior, dur, costumista i punyent, ple de simbolismes.
 
La novel·la és una crònica fidel de la Barcelona de la postguerra i de com va marcar aquest període històric als seus habitants. Mercè Rodoreda és considerada una de les escriptores de llengua catalana més influent de la seva època i la seva obra s'ha comparat a vegades, pel seu estil i la seva capacitat descriptiva, amb la de Virgínia Woolf.
 
"El que a mi em passava és que no sabia molt bé per què estava al món." La Colometa.

Durada: 1 hora i 20 minuts.



Cliqui aquí per consultar la temporada 15/16 del Grup Focus 

AUTORA: Mercè Rodoreda
TRADUCCIÓ AL CASTELLÀ: Celina Alegre i Pere Rovira
DIRECCIÓ: Joan Ollé

REPARTIMENT:
Lolita Flores

IL·LUMINACIÓ: Lionel Spycher
VESTUARI: Ana López
MÚSICA ORIGINAL: Pascal Comelade

(Lolita) és una Colometa que li ha entrat en vena. (...) La seva, és una actuació pletòrica de força, emoció i proximitat en què la poètica del dolor brilla amb llum pròpia. - César López Rossell. El Periódico de Catalunya

Joan Ollé ha aconseguit que Lolita Flores refreni els seus braços com molins i traslladi tota l'expressivitat en el rictus de la cara i en la paraula. El resultat és una versió de la Plaça del Diamant, densa, gustosa, dolorosa. - Jordi Bordes. El Punt Avui

Aquest sentiment de proximitat epidèrmica és el que fa, em sembla, que el monòleg interior de Rodoreda en boca de Lolita Flores, s'impregni de seguida d'una autenticitat esparverant, sense caure en el melodrama. - Andreu Sotorra